Tardor al Pirineu: 4 dies de colors i romànic amb càmper
El Pirineu de Lleida es transforma entre el 10 d'octubre i el 10 de novembre: els freixes i els bedolls es tornen grocs, els aurons vermells, i les valls que a l'agost són plenes de gent es queden per a qui hi vulgui anar amb calma. Aquesta ruta de 4 dies surt de Mataró i puja fins a l'Alt Pirineu — la Seu d'Urgell, el Pallars, la Vall Fosca, Aigüestortes per Espot i la Vall de Boí — amb uns 450 quilòmetres d'anada i tornada i etapes pensades per parar sovint.
És un recorregut fet per a la California: al Cadí i al Pallars les carreteres pugen amb revolts constants i els pobles de muntanya tenen poc lloc per aparcar — just on una autocaravana llarga s'hi troba incòmoda i una càmper compacta hi cap sense pensar-s'ho dues vegades. I amb la calefacció estàtica, la nit freda de tardor no és cap problema per dormir bé a 1.400 metres.
Reservar ara
Dia 1 — De Mataró a la Seu d'Urgell pel Cadí (165 km)
La sortida puja per Manresa i Berga fins al túnel del Cadí, la porta d'entrada a l'Alt Urgell — i el primer canvi de paisatge del viatge: dels camps de la Catalunya central als cingles del Cadí-Moixeró, ja amb els primers grocs a les fagedes. A la Seu d'Urgell, la catedral romànica de Santa Maria (segle XII) i el claustre mereixen una hora tranquil·la, i la Formatgeria La Seu o qualsevol dels seus mercats permeten fer provisió de formatges de l'Urgellet per als sopars de la ruta.
A la tarda, Organyà i el seu congost sobre el Segre, amb el poble vell arrapat a la roca — el lloc on es va trobar l'homilia més antiga escrita en català. On dormir: àrea d'autocaravanes de la Seu d'Urgell o càmping a Organyà, ja envoltat de muntanya.
Dia 2 — El Pallars: Sort, el congost de Collegats i la Vall Fosca (80 km)
La carretera del Pallars entra pel congost de Collegats, un tall de roca vermellosa que el Noguera Pallaresa ha anat obrint durant milions d'anys — parada obligada al mirador abans d'arribar a Sort, capital del Pallars Sobirà i, a la tardor, tranquil·la i sense els grups de ràfting de l'estiu.
A la tarda, pujada a la Vall Fosca, un dels racons més verges del Pirineu: si el telefèric de Sallente a l'Estany Gento funciona (val la pena confirmar-ho abans de sortir), la pujada regala una panoràmica dels estanys d'alta muntanya; si no opera, el passeig fins als primers estanys de la vall també paga la pena, amb els bedolls ja grocs vora l'aigua. On dormir: àrea o càmping a la Torre de Cabdella.
Dia 3 — Aigüestortes per Espot: l'Estany de Sant Maurici (50 km)
La furgoneta es queda a l'aparcament d'Espot — al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici no hi entra cap vehicle privat, ni el més petit. Des d'allà, un taxi 4x4 puja fins a l'Estany de Sant Maurici en pocs minuts, on Els Encantats es reflecteixen a l'aigua entre bedolls grocs — la postal més fotografiada del Pirineu, i amb raó.
Amb energia per caminar, es pot baixar a peu des de l'estany fins a Espot (una hora i mitja, tot baixant) o allargar cap al refugi d'Amitges. Si es prefereix un dia més curt, el mateix taxi torna a recollir els passatgers al punt acordat. On dormir: àrea municipal d'Espot.
Dia 4 — La Vall de Boí: Taüll, Sant Climent i tornada (245 km)
L'última etapa és per al romànic: la Vall de Boí concentra nou esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat, i Taüll n'és el cor, amb Sant Climent i el seu campanar de sis pisos com a icona indiscutible. Un matí sencer hi cap bé, entre les dues esglésies de Taüll i el poble mateix, que a la tardor es queda quiet i lluminós.
Per a qui vulgui allargar una mica més, les aigües termals de Caldes de Boí (uns 25 €) són el punt final perfecte abans d'agafar la carretera de tornada cap a Mataró, ja amb la llum baixa de la tarda acompanyant tot el descens fins al pla.
Preguntes freqüents
Els 450 km de la ruta entren dins dels quilòmetres inclosos?+
Amb el lloguer de 4 dies s'inclouen 100 km/dia (400 km), i aquesta ruta en fa uns 450 comptant l'anada i la tornada — just al límit. Si penses allargar-te amb alguna excursió extra (per exemple pujar també a la Cerdanya) val la pena contractar el paquet de 200 km/dia des del principi.
Es pot entrar amb la càmper al Parc Nacional d'Aigüestortes?+
No — i no hi pot entrar ningú amb vehicle privat, ni els visitants amb cotxe normal. Cal deixar-la a l'aparcament d'Espot o de Boí i continuar amb taxi 4x4 o a peu. És una de les poques zones del Pirineu sense trànsit, i part de l'encant de la ruta.
Fa fred a la nit, a la tardor, a 1.400-1.900 metres?+
Refresca, sí — són nits de muntanya. Però la calefacció estàtica de la California escalfa l'interior sense gastar bateria ni fer soroll, i despertar-se amb boira baixa als estanys i el sol sortint entre els cims ho compensa amb escreix.
