La Cerdanya amb càmper a la tardor: 3 dies entre Espanya i França
La Cerdanya és l'única comarca dels Pirineus partida en dos per una frontera que, avui, és només un rètol: es creua sense ni adonar-se'n. Aquesta ruta de 3 dies surt de Mataró, travessa el túnel del Cadí i recorre la vall pels dos costats — pobles catalans, l'enclavament de Llívia i la Cerdanya francesa —, amb la tardor pintant els prats de groc i els cims ja amb les primeres neus.
És l'època ideal per fer-la amb la California: les carreteres de muntanya i els carrers estrets de Llívia o Mont-Louis li van com anell al dit, i la calefacció estàtica converteix les nits fresques d'octubre en l'única raó per quedar-se dins la furgoneta una estona més.
Reservar ara
Dia 1 — De Mataró a Bellver de Cerdanya i Martinet, tarda a Puigcerdà (160 km)
Sortida de Mataró cap al Berguedà i entrada al túnel del Cadí, gairebé 5 quilòmetres que estalvien un port de muntanya sencer i deixen ja a l'altra banda dels Pirineus. Primera parada a Bellver de Cerdanya, amb la plaça major i l'església de Sant Jaume, i un tomb per Martinet vora el Segre abans de continuar.
A la tarda, Puigcerdà: la volta a l'estany, el campanar gòtic —tot el que queda de l'església original— i un vermut en una terrassa amb vistes a tota la vall. On dormir: àrea de Puigcerdà o càmping vora el Segre a Bellver, entre 10 i 25 €.
Dia 2 (matí) — Llívia, l'enclavament espanyol dins França (15 km)
A pocs minuts de Puigcerdà, Llívia és una curiositat geogràfica única: un poble espanyol envoltat completament de territori francès des del Tractat dels Pirineus de 1659, quan Espanya va cedir 33 pobles del Rosselló però Llívia es va salvar perquè tenia estatut de vila, no de poble. Val la pena aturar-se al Museu de la Farmàcia, la més antiga d'Europa encara en actiu, amb pots de ceràmica del segle XV.
De Llívia cap a la Cerdanya francesa no hi ha res a declarar: la frontera és un simple rètol vora la carretera, sense duana ni control, i es travessa sense ni adonar-se'n.
Dia 2 (tarda) — Mont-Louis, el forn solar d'Odeillo i els banys de Dorres (35 km)
Des de Llívia, un salt de deu minuts porta a Mont-Louis, la ciutadella de Vauban més alta de França, amb les muralles senceres i una volta per la ronda que val la pena fer sencera. A pocs quilòmetres, el forn solar d'Odeillo, a Font-Romeu, sorprèn qui no l'ha vist mai: un mirall parabòlic de nou plantes que concentra el sol amb prou potència per fondre metall.
L'última parada del dia són els banys de Dorres, unes piscines d'aigua calenta a l'aire lliure amb vistes a tota la vall — l'ideal és arribar-hi a la posta de sol, quan el vapor es barreja amb la llum baixa i el fred de fora fa que l'aigua sembli encara més calenta.
Dia 3 — El camí dels Enginyers o Talló, i tornada per Bagà i el mirador del Cadí (160 km)
L'últim matí és per anar a poc a poc: el camí dels Enginyers, un antic traçat de ferrocarril reconvertit en passeig pla i fàcil, o una caminada pels prats fins a Talló, amb la seva església romànica enmig del pla cerdà. Cap al migdia, ruta de tornada cap al sud.
Abans d'entrar al túnel del Cadí, val la pena aturar-se a Bagà, amb el seu nucli medieval, o al mirador del Cadí per a l'última vista de la serra abans de baixar cap a Mataró.
Preguntes freqüents
Hi ha algun problema per creuar a França?+
Cap ni un: la documentació del vehicle va sempre a la guantera i amb això n'hi ha prou. No hi ha duana ni control fronterer a la Cerdanya — es passa d'un país a l'altre sense ni adonar-se'n.
Quants quilòmetres té la ruta respecte als inclosos?+
Uns 320 km en total, anada i tornada des de Mataró inclosa — dins dels 100 km/dia inclosos en un lloguer de 3 nits, i sempre es poden ampliar si et sobra algun quilòmetre explorant la banda francesa.
Ja fa fred a la tardor?+
Les nits d'altura refresquen, sobretot a partir d'octubre, però la calefacció estàtica ho resol en cinc minuts sense gastar bateria del motor. I els colors de la tardor —faigs vermells i pollancres grocs— compensen amb escreix qualsevol manta extra.
